dimecres, 4 de juny del 2014
dimarts, 3 de juny del 2014
dimarts, 27 de maig del 2014
Realisme I :Comparació entre el romanticisme amb l'impressionisme
Comparació entre el romanticisme amb l'impressionisme
El Romanticisme és un Moviment cultural i literari que va tenir lloc a la primera meitat del segle XIX, tant a Europa com a Amèrica.
Es caràcteritza per següents idees:
-El desig de llibertat:Que poden parlar i expressar les cosses que volen
-El fort individualisme: Es dona la importancia sobre els sentiments personals
-L'idealisme:Que és el motor del romàntic a la recerca de complir desitjos inabastables de vegades, relacionats amb la pàtria, l'amor o la justícia.
-El desengany:Provocat per no poder assolir aquests ideals en la realitat en què viuen, el que provoca l'evasió, i fins i tot el suïcidi.
L’Impressionisme és un moviment cultural que neix a França a finals dels segle XIX.
Característiques:
- Mesclen colors
- Pintura a l’aire lliure
- Pinzellades
- Els quadres no tenen detalls precisos
- Vodlen captar la llum que afecta els objectes
-Tema principal: El tema principal és el paisatge, la naturalesa,el món de la nit. Pintaven directament de la realitat, no al taller,així, estaven exposats als canvis de llum i, en conseqüència, al color;implica una pintura ràpida.
-Tècnica: els pintors impressionistes pinten amb una pinzellada
descomposta en petites pinzellades de diferents colors que; aquestes
taques mirades a certa distància reconstrueixen la forma.
-Color: eliminen el color negre, observen que les ombres mai són negres, i que el blanc pur no existeix.Utilitzen el color pur, i a vegades, el barregen sobre la superfície del quadre.
dimarts, 13 de maig del 2014
dimarts, 6 de maig del 2014
dimecres, 16 d’abril del 2014
dilluns, 7 d’abril del 2014
Obra d’en Diego Velázquez
Obra d’en Diego Velázquez
Aquesta pintura va ser fet pel el pintor més influença d’Espanya,Diego Velázquez,a l’any 1623.
En el quadre s’hi veu un home,observant cap el front,és un retrat típic Barroca,el pintor va donar la importància al llum,la decoració i domina el color sobre el dibuix.,els colors que podem veure són vermell,marró,negre,oro i carn.
El home que està a dintre del quadre,és el Felip IV,que va ser monarca d’Espanya entre els anys 1621-1665,i monarca de Portugal entre els anys 1621-1640.Quan ell era el rei,Espanya encara ocupava molts territoris,però ja començava la caiguda.
dilluns, 31 de març del 2014
dijous, 13 de març del 2014
RESUM SOBRE BARROC
Barroc
És un moviment cultural,més o menys entre els anys 1600-1750,a sorgir de Romà.Desprès va expandir-se cap a casi tot Europa.Aquest estil utilitza el moviment exagerat i detalls llegibles en l'escultura, la pintura, l'arquitectura, la literatura, la dansa i la música i altres llocs per crear drama, tensió, tediós efecte impressionants.
Les caracteristiques principals:
-Abundància, quasi exagerada, d'elements decoratius
-Gust per contrastos.
-Imitació de la natura.
-Interès pel transcendental, lo solemne i ho magnífic
Pintura
Les característiques bàsiques de l'art barroc són les següents:
-Ús de la línia corba.
-Gran decoració.
-Grandiositat de les construccions.
-Gest exaltat i gran moviment.
-Predomini del color sobre el dibuix.
-Línies en diagonal.
-L'obra continua més enllà del quadre.
-Importància de la llum
-En pintura, aparició de nous temes, i noves obres.
Escultura
-continua el camí traçat al Renaixement.
-Utilitza la fusta policromada i tema religiós
-El realisme aconsegueix en la imatgeria proporcions veritablement dramàtiques: cares demacrades, ferides obertes, signes de dolor i patiment.
Arquitectura
-Destaca per l’exuberància i la teatralitat
-Abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i imposar les formes dinàmiques i complexes.
-Temples:-torçaven les columnes
-trencaven,corbaven els frontons
-creaven grans escalinates
-enormes columnates
-Volia atreure l’atenció del vianant
Descripcion sobre el papa Juli II
El papa Juli II
El retrat de papa Juli II,està pintat per el gran pintor del cinquecento,Raffaello Sanzio.És un retrat que està fet entre els anys 1511 i 1512,pintat amb oli a sobre d’una fusta de 108 cm × 80,7 cm.Actualment es situa en el museu National Gallery de Londres.El quadra es tracta del papa Juli II,que està assegut a sobre d’una cadira ben decorada,i amb la mirada pel terra,com si fos està pensant,es pot veure que aquest quadra està fet a dins d’una habitació.Els colors utilitzats són,vermell fosc,blanc,verd,or i carn.
La persona que està dintre del quadra,el papa Juli II,va ser el papa numero 216 de església catòlica,entre els anys 1503-1513.Es coneixia amb el nom de “Papa Guerrer”,per la seva intenció a la política i el militar.També va ser el gran protector de molts artistes,com el Miguel Ángel i el Raffaello Sanzio
El autor,Raffaello Sanzio,va ser un pintor i arquitecte italià de l'alt renaixement.Amb el Miquel Àngel i el Leonardo da Vinci formen la paradigmàtica “trinitat” de grans mestres del període.El papa Juli II,va ser molt dibuixat pel Raffaello Sanzio i els seus alumnes,com una manera de pràctica.
dilluns, 10 de març del 2014
dimarts, 4 de març del 2014
Grup 5: Florència (III)
FLORÈNCIA
Galeria degli Uffizzi:
-Primer pis:
Sala 66 di Raffaello: Rafaello: Madonna del cardellino
A Florència , Rafael absorbeix els èxits de l'art florentí , que era en aquell moment a l'avantguarda a Europa . Va ser fortament influenciat per la figura de Leonardo .
La influència del gran artista científic, és evident a la bonica Madonna del Cardellino( 1506 ) , recentment restaurada ( 2008 ) d'una manera sàvia i hàbil . Raphael accepta l'enfocament de la composició piramidal , els efectes suaus de la llum suau i el diàleg emocional entre els personatges , revelant els elements propis de la pintura de Leonardo . Tot i que també és normal el que serà l'estil propi de Raphael personal : l'extrema dolçor dels rostres , en particular les Madonnas " , el magistral ús dels colors , la reproducció realista del paisatge i la profunda intimitat entre les figures .
Durant la seva estada a Florència , el gran artista d'Urbino va pintar altres obres famoses , però és la Madonna del Cardellino de representar , més que qualsevol altre treball , l'estètica distintiva del pintor .
La pintura va ser danyada seriosament al final del segle XVI per el col ·lapse de l'edifici on s'allotjava . Va patir greus danys , com les ferides profundes i llargues que havien desfigurat el llenç .
Moltes restauracions es van succeir durant els segles però va ser només gràcies a l'última (realitzada el 2008 ) que l'obra va tornar al seu esplendor original .
Per això , la Verge de la cadernera pot ser estimat i admirat de nou com un dels exemples més bells de la gran pintura de Rafael la " Divina " .
-Segon pis:
Sala 15 di Leonardo: Leonardo da Vinci: Annunciazione
Autor : Leonardo da Vinci
Assumpte : L'Anunciació
Data : al voltant de 1472-1475
Mitjà: oli i tremp a bord
Dimensions : 98 x 217 cm
Ubicació : Galleria degli Uffizi , Florència
L'Anunciació atribuït avui a Leonardo da Vinci , s'ha considerat durant molt temps com l'obra de Domenico Ghirlandaio i no hi ha informació definitiva al client i en la seva ubicació original.
L'escena , a diferència de la tradició que es va posar l'anunci de l' Àngel dins d'una habitació , es porta a terme a l'aire lliure , al jardí d'un edifici típic florentí . La Verge es representa com un llibre de rebosteria il · luminat col · locat en un faristol la decoració recorda l'estil de les escultures florentines de 400 . La perspectiva d'ajust de la xifra no és del tot correcte : per exemple , la mà dreta no va poder arribar a descansar còmodament en el llibre de la distància que hi ha entre la Verge i el faristol . Leonardo, que també utilitza la perspectiva per pintar les línies dels elements arquitectònics , aquí introdueix un nou concepte d'espai construït a través de l'ús de la llum i el color , per exemple , en el paisatge del llac que desemboca en la segona planta, on es suggereix la distància l'atmosfera especial i els tons de blau .
En la representació de la praderia de flors als peus de l'àngel , entenem l'atenció particular de Leonardo per al món natural . Desenes de flors decoren la gespa com més enllà de la muralla del jardí , una filera de pins de diferents espècies defineix el camp de visió , el que augmenta la sensació de llunyania del petit port .
-Segon pis:
Sala 35 di Michelangelo e dei fiorentini: Michelangleo Buonarrotti: Tondo Doni
El Tondo Doni és una obra renaixentista realitzada per l'inigualable artista renaixentista Miquel Àngel Buonarroti ( 1475-1564 ) . L'obra té forma arrodonida , tondo , amb un diàmetre de 1,2 metres i va ser realitzada al voltant de 1503 i 1504 per encàrrec de Angolo Doni un conegut teixidor renaixentista per commemorar el seu matrimoni amb Alexandra Cecala , la filla d'un important banquer , a més és important assenyalar com durant l'època renaixentista les obres pictòriques amb format circular estaven associades al matrimoni com a símbol d'unitat i eternitat . Miguel Ángel va realitzar l'obra en una tècnica mixta d'oli i tremp sobre taula de fusta de fet , aquest tondo és l'única obra que l' renaixentista pintarà sobre aquest tipus de suport .
En si la peça representa una Sagrada família però la seva transcendència va molt més enllà: en un primer pla apareix la Verge que en una complicada posició sosté al Nen Jesús en la seva espatlla dreta , després d'ells es troba Sant Josep que està completant el conjunt principal . En segon pla apareix , després d'una balustrada , la figura de Sant Joan Baptista nen i un grup de personatges nus , els ignudi . És precisament aquests ignudi els que major controvèrsia causen a l'hora d'analitzar la iconografia de l'obra: alguns han vist el tondo com una interpretació de la història de l'home vinculat amb la Salvació , així els homes nus podrien fer referència a la humanitat pagana desconeixedora de la llei divina , davant legem , Sant Joan i Sant Josep simbolitzarien l'etapa mosaica de la humanitat i per fi , la Verge i el Nen siguin la representació de la salvació divina . Aquesta interpretació està molt lligada al corrent neoplatònica que envoltava Miquel Àngel a la Florència dels Médicis on es trobava l'artista quan va realitzar aquesta obra .
-Segon pis:
Fra Bartolomeo: La visione di San Bernardo.
El punt culminant de la fase inicial del desenvolupament de Lippi és la visió de Sant Bernat , una de les millors imatges lírica de tot el Renaixement .
Sant Bernat de Claravall , assegut en un escriptori amb la ploma preparada , experimenta una visió de la Verge, que regularment ha estat objecte dels seus escrits . La confrontació es porta a terme fora de les portes (en lloc de en el seu estudi o en una església ) , emmarcat per un enginyós aflorament de roca que crea un banc natural i prestatgeries per a l'estudiós . Darrere de Bernardo , en els foscos confins de la roca , hi ha dos dimonis encadenats , mentre que a la zona de dalt , els monjos cistercencs conversar o mirar cap al cel davant de la seva bella abadia renaixentista . Tot alt en la composició , un ancià malalt està sent portant cap avall , cap a l'edifici . D'altra banda , un dolç paisatge estén l'ull en la distància .
El format de les figures principals del grup és compartida pel teló de fons de pedra que , parlant a grans trets , forma una piràmide . També s'inclouen els donants , Francesco del Pugliese , adaptat gràficament l'altre costat del àngel ros , inclinant cap a l'interior , les mans unides en oració . Els colors són confiats , brillants i directes , sumant-se a les excepcional emoció visual de la pintura . Maria plana sobre la terra, ran Bernat. La seva forma elegant i fina silueta del cap no depenen de vigoroses juxtaposicions de clar - fosc o fins i tot , com amb Botticelli , una línia fortament accentuada trobada feliçment , sinó més aviat en l'execució de vores fràgils . El mateix és veritat per a la figura del sant , on la llum , el color i la pintura brillant , presumiblement de petroli , es combinen per produir el l'efecte desitjat . El paisatge és força pla , malgrat tots les implicacions de l'espai profund . La pintura , encara que sense data , pot haver-se acabat per 1485 , la data de finalització aproximada per a un altre
projecte de gran importància , els frescs de la Capella Brancacci .
Galeria della Accademia:
Informació per la visita
Via Ricasoli 60
Tel. +39 055 2388-609/612
Es pot fer reserva trucant als telèfons de dalt. Té un lleuger sobrecost però assegura no esperar cues. Coneixem força testimonis de turistes que van donar gràcies a Déu per haver fet reserva prèvia. No sabem si és possible fer la reserva per correu electrònic (el pot intentar). A internet hi ha força pàgines que ofereixen el servei de reserva.
Està a uns 15 minuts a peu de la estació de tren. Per anar amb autobús les millors linies són la 1 i 17.
Horari: Obre de dimarts a diumenge de 8:15 a 18:50
Entrada: L’entrada costa 6,50€
Tanca els dilluns i els dies 25 de desembre, 1 de gener i 1 de maig.
Mapa de Localització:
Tribuna del David: Michelangelo Buonarrotti: David
El David és l'obra en què s'exhibeix de manera més clara el geni escultòric de Miquel Àngel. Actualment es troba a la Tribuna construïda per allotjar per l'arquitecte Emilio de Fabris a la Galeria de l'Acadèmia de Florència, però fins a 1873 va estar situat delanza del Palazzo Vecchio, a la Plaça de la Signoria, en el lloc en que avui està emplaçada una còpia. Per Florència el David constitueix un símbol del poder de les seves famílies i de la seva comuna, i el visitant dels nostres dies, a part de poder admirar l'original, perfectament conservat, en la solemne tribuna, amb un espai i un sistema d'il · luminació que ressalta la seva grandesa.
L'escultura va ser començada quan l'artista tenia 26 anys, en 1501, és per tant una obra juvenil i acabada en 1504. Després d'una estada de cinc anys a Roma, on ha esculpit la seva meravellosa Pietá del Vaticà.
El primer problema que l'encàrrec li planteja és la mida . L'escultor s'inclinava cap a les figures colossals , amb més motiu en aquest cas , una estàtua que es desitja símbol d'una ciutat i que ha de situar-se en un pedestal en lloc públic , requeria un bloc de marbre de proporcions enormes . En aquesta ocasió disposava d'un magnífic bloc de marbre que es trobava a mig desbastar al pati d'obres de la catedral des de feia quaranta anys , quan el gremi de teixidors de llana havia encarregat una estàtua de profeta , que un escultor no havia estat capaç de complir. La seva forma allargada i estreta l'obliga a fer una obra gairebé plana , en la qual no es pot permetre cap contorsió . El David està concebut com la figura d'un relleu , la saviesa de l'escultor rau en haver sabut concentrar en una figura sense formes centrífugues , de membres que es contenen al voltant del tronc , tota la tensió dinàmica d'un cos vigorós .
L'enorme atleta nu trenca a més amb la iconografia tradicional , en la qual es representava a David com una figura petita , sovint encara adolescent . Podem apreciar en aquesta escultura , els trets miguelangelescos :
La terribilitá el caràcter terrible , amenaçador , dels seus gegants que adopten gestos dramàtics .
La figura de gairebé quatre metres i mig d'altura està en tensió , la cama dreta en què es recolza , el peu esquerre que s'allunya , la mà amb la fona , el colze doblegat , el coll que gira ... ni un sol membre es troba distès o estàtic , no obstant això es trenca qualsevol sensació simètrica ( equilibradora ) amb una major tensió del braç i cama esquerra .
El moviment contingut , centrípet , amb línies de força que retornen cap al bloc , a diferència del moviment centrífug del barroc , de membres que es dispersen , és evident sobretot a les mans, una quasi unida a l'espatlla , una altra recolzada a la cuixa .
El cap, ens permet percebre la passió del rostre , amb la seva intensa sensació de vida interior , de figura que respira , gairebé panteixant , a l'expectativa d'un esdeveniment culminant . És la mateixa expressió forta , patètica , del Moisès , de l'Esclau , l' Pensieroso ...
La perfecció anatòmica dels membres retrata un dels models ideals del cos humà .
S'ha considerat el David com un símbol de la llibertat .
dimarts, 25 de febrer del 2014
dijous, 6 de febrer del 2014
dimarts, 28 de gener del 2014
Les caracteristiques d'art romanic
L'art romànic
Caracerìstiques:
-Va aparèixer a l’Europa Occidental (s.X)
-Tres caracteristiques principals:
-Formes simples i austeres.
-Sobrietat en la decoració.
-Preocupació per la simetria i per les proporcions.
-És un art religiós,l’objectiu de les obres d’art romànic és aconseguir que els fidels
s’acostin a Déu.
-És un art simbòlic,que tot transmet un missatge.
-Els artistes es consideraven mers artesans
Preguntes:
1. On i quan apareix l'art romànic?
-A l’Europa Occidental al segle x
2. Quines característiques comunes va tenir l'art romànic?
-Formes simples i austeres
-Sobrietat en la decoració
-preocupació per la simetria i per les proporcions.
ESCULTURA:
caracteristiques:
-Feien servir per decorar els edificis religiosos.
-Temes religioses i profanes.
-Decoraven els pòrtics i els capitells de pedra a exterior.l’interior eren de fusta
-Figura hieráticas rígides o inexpressives.
-Uso de la policromia i perspectiva jeràrquica
-Tendència a la geometrización i simetria de les formes.
Preguntes:
1. Quina era la funció de l'escultura romànica?
-decorar els edificis religiosos
2. Quin material era emprat per l'escultura?
- pòrtics i els capitells de pedra a exterior.l’interior eren de fusta
3. Quina era la temàtica recurrent de l'escultura?
-religioses i profanes.
ARQUITECTURA:
caracteristiques:
-Edificis característics van ser els monestirs i les esglésies .
El monestir romànic tenia les dependències següents:
-L’església
es caracteritzava pels trets següents:
-Dues naus creuades en què la principal era més ampla i més llarga
-Absis o petites capelles circulars situades a la capçalera
-Sostre en forma de volta de canó
-Murs massissos, baixos i amb finestres petites
-Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior .
-El claustre
-L’escriptori
-El refectori
-La sala capitular
-L’hostatgeria
Preguntes:
1. Quins trets caracteritzen l'arquitectura romànica?
-Planta de creu llatina
-Petites capelles circulars situades a la capçalera
-Sostre en forma de volta de canó
-Murs massissos baixos i amb finestres petites
-contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior.
2. Quines dependències tenia un monestir romànic?
-L’església, el claustre, el refectori, la sala capitular, l’escriptori i l’hostatgeria.
LA PINTURA
caracteristiques:
-Influència de l’art bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
-Poc domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons o de paisatges.
-Temes religioses
-Funció evangelitzadora
Dos Estils importants:
-Francorromànic: Influència de les miniatures.
-Bizantí: Ausència de moviment i d’efectes espacials.
Preguntes:
1. Quines eren les característiques principals de la pintura romànica?
-Influència de l’art bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
-Poc domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons o de paisatges.
-Temes religiose
- Funció evangelitzadora
2. Quina era la funció principal de la pintura?
-una funció evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.
3. Quina tècnica es feia servir a la pintura?
-Els catalans d’aquella època es feien servir : els frescs eren la base de les seves pintures i la seva iconografia representava pantòcrators , és a dir, Crist representat com a senyor de l’univers, i també altres escenes de la vida de Jesús o de la verge Maria , passatges de l’Antic Testament i simbolismes de la cort celestial .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)